Revista Luzes (Galiza) “A Catalunya que vén” 15/10/2014

 

20160215_144020-1La Catalunya que ve

Sí, la Catalunya que ve. Ho dic amb el convenciment de que Catalunya ha emprés un camí de no retorn que inequívocament la porta a la seva independència. Un procés que ve de molt lluny i que en els darrers 5 anys s’ha vist accelerat per la bona feina de l’independentisme i l’ajuda dels governs de l’estat espanyol.

5 anys de feina des de la base, que ha fet protagonista de tot això al poble català, posant els representants polítics al nostre costat acompanyant el procés i que farà que el nou país que farem serà fet des del poble i pel poble.

Actualment el procés està entrant a la fase més important. Segurament quan llegiu això hauran passat més coses respecte aquest moment que estic escrivint aquest article. Estem en les darreres passes del procés, e
n una de les batalles finals, on el debat entre partidaris detractors del dret a decidir i de la independència està entre la legalitat espanyola i la catalana, o fins i tot, si alguns creuen que no hi ha legalitat catalana, un debat sobre legalitat i legitimitat d’un poble que, majoritàriament, vol ser lliure.

Un procés que aixeca molts dubtes, moltes preguntes sobre com serà aquest nou país que estem construint. Certament és una pregunta complicada, un bon exercici de política-ficció interessant i amb el que és pot fer molta demagògia. Tot seguit intentaré respondre, en part, aquesta pregunta en 7 punts que crec que seran importants, ens els que sumaré certeses del nostre futur sumant-hi un punt d’opinió.

Tot i això, cal tenir present que aquest nou país que construirem, serà com el vulguin els ciutadans i ciutadanes de catalunya, ja que un cop guanyada la consulta, s’obrirà un procés constituent on tothom, hagi votat Sí-Sí, Sí-No o No, tindran la mateixa veu i vot, per què el que farem no serà la Catalunya dels independentistes, sinó que farem la Catalunya de tothom.

20160215_144050-11-Republicana
Segurament podríem buscar el descendent de Martí l’Huma, considerat el darrer rei de Catalunya, però tot i trobar-l’ho el poble no creu en monarquies, cal un model d’estat republicà, amb representats escollits per sufragi universal.
Però pels catalans i catalanes i crec que per moltíssima altre gent, la república va més enllà de l’absència de rei. La república té uns valors d’igualtat, de llibertat, de democràcia que per nosaltres son irrenunciables en el nostre país.
Serem república per què volem ser un país millor i per què aquest, serà construïts sobre uns pilars d’igualtat i fraternitat, de cohesió i unitat, tant forts, que mai rés ni ningú podrà trencar-los.

2-Radicalment democràtica
Seria absurd, amb tots els canvis que demana la gent, que la República Catalana fes oïdes sordes a les reclamacions de major sobirania del poble.
No volem votar cada quatre anys, volem mecanismes participatius reals. Més enllà de referèndums, calen altres processos participatius, cal una democràcia real, i creieu-me, de democràcia a Catalunya en sabem molt. Sabíeu que el primer parlament va ser el català? Fins i tot abans que l’Anglès!
En resum, la participació del poble, les seves ganes d’opinar i incidir en la política catalana, garantitzen que serem un país sinònim de democràcia i ha anys llum de l’estat espanyol.
3- Lliure de corrupció?
No ens enganyem, la República Catalana no té per què ser menys corrupte. La corrupció és intrínseca del esser humà. El que sí es cert que existeixen mecanismes de control per evitar-ho. Cal agafar exemples dels països on la corrupció política és molt menor i cal posar per llei mecanismes interns als partits per evitar que això passi.
Vull creure (i ho faig sense enganyar-me) que un cop tinguem les eines per perseguir el frau fiscal i ja no tinguem l’excusa de donar les culpes a espanya, sabrem estar a l’alçada del país que som.

4- Multicultural i tolerant
Catalunya ha estat sempre un país multicultural, fins hi tot abans de ser un país. Totes les cultures que han passat per casa nostra ens han deixat el seu granet de sorra per fer més gran el nostre país. Som el port més important del mediterrani i això ha fet que històricament passes molta gent per casa nostra. La frase “Catalunya país d’acollida” és un fet.
Amb tot això vull dir que Catalunya és un país que mira més enllà de l’origen, evidentment hi ha casos que no és així, però la tònica general és la que és. Per tant, nosaltres farem un nou país integrador, sense importar l’origen, la religió o el color de la pell.

5-Multilinguistica
Pel que fa la llengua hi ha una cosa que tothom té clar, la llengua pròpia i oficial, vehicular a l’escola i a l’administració serà la catalana. A casa nostra tenim un model educatiu avalat per la Unió Europea, un sistema educatiu que garanteix que tothom surt de l’escola parlant, com a mínim, les dues llengües més parlades a casa nostra: el Català i el Castellà.
Això no exclou el castellà en cap cas, de fet son moltes les veus que creuen que també serà llengua oficial a Catalunya, garantint els drets de tota la gent castellanoparlant de casa nostra.
En tot cas, serà sempre una elecció de tothom. Siguin o no les dues oficials, el que de ben segur que serà es que a diferència de l’estat espanyol, la república catalana serà respectuosa amb totes les llengües del nostre país, sigui el Català, el Castellà, l’Aranès, l’Urdú o el que sigui. Mai farem a cap llengua el que l’estat espanyol ha fet amb el català, el basc i el gallec ni el que van fer els seus avantpassats amb les llengües indígenes de l’Amèrica llatina.

6- Europea
Potser aquest punt és un dels més complicats. Tenim divergències d’opinió sobre el tema, tot i que coincidim en una cosa, entre les incerteses d’un futur dintre o fora de la Comunitat Europea i les certeses d’estar dins d’un estat que ens espolia, ataca, insulta i que no ens estima, encara que estigui dins de la Comunitat Europea, escollim la primera opció.
En aquest punt també s’ha jugat molt brut amb un populisme interessat per part de l’estat espanyol. Afirmar que Catalunya quedarà fora d’Europa és simple i malintencionat. Encara ningú dels que ho afirma s’ha dignat a explicar que és Europa, de fet, segurament voldran dir la Comunitat Europea i no Europa.
De debò creieu que no voldran un territori clau del mediterrani dintre de la unió? De debò creieu que deixaran fora a un país aportador net de capital a la unió? No creieu que una òrgan capaç de fer canviar les constitucions dels països que en pertany no pot fer mecanismes d’inclusió ràpida i directa d’un estat creat dins del seu territori? Una Europa que és moguda pels intercanvis econòmics no és pot permetre perdre a Catalunya, ells ho saben.
I en el cas que això passes, la vida no s’acaba a la Comunitat Europea. Com bé sabreu hi ha països al nostre continent que no estant dintre de la comunitat europea i tenen certs acords en alguns espectes. Per exemple Andorra, que té l’Euro, o Noruega que està a l’espai Schengen i estan fora la Comunitat Europea; o països que sí que estan i no formen part d’alguns tractats, com el Regne Unit que no està a l’espai Schengen. També tenim l’exemple de l’EFTA, on Islandia, Noruega, Liechtenstein i Suïssa tenen acord de lliure comerç.
Amb tot això no dic com serà Catalunya, vull dir que tenim moltes alternatives i que la vida no acaba a la Comunitat Econòmica Europea, és més, es pot donar el cas que ens vulguin dins i els catalans i les catalanes decidim quedar-nos fora.

7- Amb un jovent protagonista:
La frase recurrent: “Els joves sou el futur”. Quants cops l’heu escoltada? Una frase que amaga certa reticència a negar una realitat: els jovent també som el present. Som la generació millor preparada de la història, fins i tot a vegades sobradament preparada. També som la primera generació que viu pitjor que els seus pares, tenim l’ascensor social aturat i cal arrencar-lo.
Des de ben petits ens han ensenyat a treballar dur per recollir els fruits en el futur. Hem estudiat fins on hem pogut, hem treballat per pagar-nos aquests estudis, però quan la societat ens havia de donar aquests fruits que vàrem plantar i hem anat regant, ens trobem que els fruits no hi son. Avui en dia tenim centenars per no dir milers de joves a casa nostra frustrats per aquesta situació. Més de la meitat d’atur juvenil, molta gent marxant a buscar un futur en un altre país, fuges de talents universitaris per la manca d’inversions,…
La independència no es garantia de que la nostra situació a la societat millori, de fet no és garantia de rés. La independència és l’oportunitat de tot, l’oportunitat de crear quelcom nom millor per tothom. També pel jovent. Potser per això l’independentisme és majoritari entre nosaltres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *